Resultats de la cerca
Es mostren 2783 resultats
acte de l’home
Filosofia
Segons l’escolàstica, acte irreflexiu, que prové de l’instint, de la rutina, etc; en oposició a acte humà.
Per tal com no és possible de descobrir-hi la natura intelligent i lliure de l’home, aquests actes no són tinguts en compte per la moral
Aleksandr Nikolajevič Afanas’jev
Folklore
Folklorista rus.
Sota la influència de Grimm i Müller recollí cinc volums de faules populars russes 1855-63 Escriví, a més, unes Consideracions poètiques sobre la natura 1865-69
energia fosca
Astronomia
Hipotètica forma d’energia que exerceix una pressió negativa amb un efecte resultant assimilable al d’una força gravitatòria repulsiva.
La hipòtesi de l’energia fosca sorgeix de la necessitat d’explicar l’acceleració observada en l’expansió de l’Univers La seva natura és objecte de debat
conreadora canadenca
Agronomia
Tipus de conreadora constituïda per un conjunt de ganivetes, a manera de petites relles d’arada, muntades sobre dents flexibles o semirígides, que treballen fent un moviment vibratori longitudinal i a una profunditat de 10 a 15 cm.
La inclinació de les ganivetes respecte al sòl varia amb el grau de flexibilitat de les dents, amb la natura del terreny i amb la profunditat del treball
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
Centre de Biodiversitat
Organisme pertanyent a l’Institut d’Estudis Andorrans creat el 1998 per a l’inventari de la biota andorrana i l’anàlisi de la seva biodiversitat.
Duu a terme diverses línies de recerca i un programa d’educació ambiental Des del 2001 és membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
Joseph Sauveur
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
És considerat un dels fundadors de l’acústica musical estudià l’orella humana i explicà la natura dels sobretons Investigà els tubs sonors, les cordes vibrants i els harmònics
catequina
Química
Flavonoide que ocorre en les fustes i escorces dels diferents arbres.
Per extensió, es denominen catequines els diferents flavonoides estructuralment relacionats i que ocorren conjuntament a la natura La catequina s’empra en el tenyiment i, en medicina, com a astringent
bé immoble
Dret
Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
Hom considera immobles per natura les aigües per incorporació els arbres, edificis, etc per destinació els incorporats permanentment a un immoble estàtua, vivers d’animals, etc, i per accessió d’altres
mètrica
Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…