Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
contracció muscular

contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
gasteròtrics
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics acelomats i de categoria taxonòmica incerta.
Inclou formes microscòpiques de 0,1 a 1,5 mm de llargada i amb el cos en forma de cilindre o ampolla acabat en dos extrems perfectament diferenciats, el cefàlic, separat de la resta del cos per una estrangulació i proveït de boca, cilis i pèls sensorials, i el caudal, amb l’anus i dos apèndixs terminals digitiformes La superfície del cos és revestida d’una cutícula proveïda d’espines sovint corbades i amb cilis de la cara ventral L’aparell excretor presenta dos nefridis, i l’aparell nerviós, dos ganglis cefàlics i un parell de cordons longitudinals Són hermafrodites o bé…
branquiòpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, que comprèn els individus més primitius del grup.
Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la…
Stanley Cohen
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià al Brooklyn College de Nova York, on es graduà el 1943 Prosseguí els estudis a l’Oberlin College, on el 1945 es llicencià en zoologia Posteriorment, el 1948, es doctorà en bioquímica a la Universitat de Michigan El seu interès científic se centrà en la biologia cellular i, especialment, en el desenvolupament embrionari Començà les investigacions en pediatria i bioquímica a la Universitat de Colorado amb estudis metabòlics en nens prematurs El 1952 es traslladà a la Universitat de Washington, on s’incorporà, juntament amb Rita Levi-Montalcini, a l’equip dirigit per Viktor Hamburger, en…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…
autofília
Patologia humana
Tendència a manifestacions al·lèrgiques degudes a l’herència d’un sistema nerviós autònom sensibilitzat.
neuroesquelet
Anatomia animal
Part de l’endoesquelet dels vertebrats que recobreix, protegint-lo, el sistema nerviós central.
poliodistròfia
Patologia humana
Trastorn metabòlic de les neurones del sistema nerviós central amb pèrdua de substància grisa.
La seva forma primària és denominada poliodistròfia cerebral progressiva infantil o malaltia d'Alpers mentre que la secundària pot ésser conseqüència d’hipòxia o d’hipoglucèmia cerebral
simpatoma
Patologia humana
Tumor originat a partir de les cèl·lules del sistema nerviós simpàtic (simpaticoblasts o simpatogònies).
Segons el grau de maduresa hom pot distingir els simpatogoniomes , altament immadurs, els ganglioneuromes i els feocromocitomes adenomes madurs, benignes, productors d’adrenalina i de noradrenalina
fasciculació
Medicina
Contracció involuntària de diverses fibres musculars que són innervades per un sol filament nerviós.
Pot ésser un signe patòlogic d’una malaltia neuromuscular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina