Resultats de la cerca
Es mostren 1815 resultats
Josep de Creeft i Champane
Escultura
Escultor naturalitzat nord-americà, fill d’un militar barceloní.
Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior El 1929 s’…
Francesc Xavier Sánchez Jara
Futbol
Futbolista.
Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip de l’Agrupació…
Joan Vidiella Peidró

Joan Vidiella Peidró
ARXIU JOSEP LLUÍS SIRVENT
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista 1970-80 Rebé la…
Carme Adell Argilés

Carme Adell Argilés
Arxiu Yak Expediciones
Rem
Piragüista, entrenadora i dirigent esportiva.
S’inicià l’any 1966 i, amb el Club Vallermoso OJE de Madrid, entre el 1969 i el 1972, fou campiona d’Espanya en set ocasions en classe K1 en les proves de 500 m i 5000 m en aigües tranquilles També obtingué bons resultats en classe K2 i K4 Guanyà en una ocasió el descens internacional del Sella en K1 1971 Fou entrenadora de l’equip espanyol femení de piragüisme, presidenta de la Federació Catalana de Piragüisme 2004-08 i directiva de la federació espanyola des del 2009 El 2009 rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya Ha participat en nombroses…
Vila Olímpica de Barcelona

Vista aèria de la Vila Olímpica de Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la zona residencial construïda al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.
Destinada, en un principi, a allotjar els participants en els Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar El projecte urbanístic general anà a càrrec dels arquitectes J Martorell, O Bohigas, D Mackay i A Puigdomènech, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I,…
nadala
Art
Imprès o postal ornamentats (amb il·lustracions, amb lletres decoratives, etc) que hom tramet com a felicitació en ocasió de les festes de Nadal.
Com a mitjà plàstic, hom en destaca els dos aspectes de reproducció i de creació d’obres d’art En aquest darrer, és important la incorporació d’obres d’artistes de fama internacional sigui amb una temàtica específicament nadalenca o bé, cas més freqüent, llur utilització amb funcions simbòliques relacionables amb el Nadal Destaquen també les colleccions de christmas de la UNICEF, d’un accentuat caràcter naïf i emulador de les arts populars o directament consistent en manifestacions d’aquest art
orde de l’Àguila Blanca
Història
Orde instituït a Polònia, probablement el 1325, per Ladislau IV, en ocasió del casament del seu fill Casimir III amb Anna de Lituània.
Fou renovat el 1713 per August II Desaparegué amb el repartiment de Polònia, i fou restablert amb el ducat de Varsòvia El 1813 fou convertit en orde imperial rus El 1921 reprengué el rang d’orde suprem polonès
monestir de Sant Quintí de Mediona
Priorat
Priorat benedictí, dependent de Ripoll, situat a la vila de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).
La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cella o casa monàstica entre les propietats de Ripoll La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189 Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat Durant el s XV el prior no hi residia hi tenia només un administrador El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona La seva església és ara la parroquial de la vila de…
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les festes de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina