Resultats de la cerca

Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat, i tornar-los…

Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març…

Fill de Josep Llimona  i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…

Residí al Salvador i a França, on treballà en els oficis més diversos per poder sobreviure de cambrer i vigilant nocturn, de veremador i estibador al port El 1998 fou l’any de la seva revelació a partir que la novella Los detectives salvajes 1998 guanyés el premi Herralde i, després de la publicació, el Rómulo Gallegos, un dels grans premis de reconeixement de la literatura a l’Amèrica Llatina Amb anterioritat havia publicat La pista de hielo 1993 i Llamadas telefónicas 1997 De la seva obra posterior destaquen les novelles Nocturno de Chile 2000, El gaucho insufrible 2003 i 2666…

Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’investigació i…

Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, ETarragó i JRuiz i Castellà constava dels serveis d’informació, experimentació dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per EMira i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses donava opció a 172 oficis diferents A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics A més d’…

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director 1971-75 Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963 Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla 1965, el premi Ciutat de Barcelona 1968 i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts…

Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell 1936-39 L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics que després esdevindria ASEA-CES i de la qual fou director fins el 1972 L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més…