Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
Jean-Jacques Rousseau
Filosofia
Literatura francesa
Escriptor i filòsof suís en llengua francesa.
Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
Michel Vovelle
Historiografia
Historiador francès.
Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de les mentalitats…
monòleg
Teatre
Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol.
Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais
normand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua d’oïl.
Estès pel nord-oest de França, en època de la conquesta normanda de la Gran Bretanya s XI fou portat a l’illa, on adoptà la denominació d'anglonormand Algunes característiques del normand, conservades parcialment fins avui, són l’ús de - e i - ei en lloc de - oi , l’ús de - o - o - u - per - ou -, - eu -, el manteniment de la pronunciació velar de c i g davant a , el manteniment de l’aspirada inicial, l’ús de - om , - on en la primera persona del plural en lloc de - ons
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
Nicolas Beauzée
Gramàtica
Gramàtic francès.
Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes
Dominique Fernández
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill del crític Ramon Fernández Agregat d’italià, el 1957 fou professor de l’institut francès de Nàpols i publicà assaigs sobre literatura italiana Le roman italien et la crise de la conscience moderne 1958 i L’échec de Pavese 1967 Les seves novelles insisteixen sovint en el tema de l’homosexualitat Porporino ou les mystères de Naples 1974, L’étoile rose 1978, Signor Giovanni 1980, aquesta darrera sobre les circumstàncies de la mort de l’arqueòleg JJWinckelmann, Dans la main de l’ange 1982, premi Goncourt, i L’amour 1986
Jaume I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1415-16) i comte de la Marca (Jaume II: 1393-1438).
Fill i hereu del comte Joan I, tingué, de jove, una vida aventurera i fou empresonat pels turcs 1396 Alliberat, malversà els fons recollits per fer una expedició contra Anglaterra Vidu de Beatriu de Navarra, el 1416 es casà amb la reina Joana II de Nàpols, de qui fou segon marit Intentà d’emparar-se del govern del regne, però el poble se li oposà i hagué de recloure's al castell de l’Ou 1416 Fou governador del Llenguadoc 1424, fins que es retirà a un convent, a Besançon
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina