Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
Puebla de Sancho Pérez
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a la Tierra de Barros, al S de Zafra.
Agricultura i ramaderia Balneari
Manuel Pérez i Saldanya
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor d'articles i…
Juan Carlos Pérez Rojo
Futbol
Futbolista conegut amb el nom Rojo.
Jugava d’extrem esquerre i de migcampista i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Jugà en el primer equip del Barça 1983-88, però una greu lesió l’apartà dels terrenys de joc la temporada 1986-87 Disputà 114 partits i marcà 14 gols Guanyà una Lliga 1985, una Supercopa d’Espanya 1983, una Copa de la Lliga 1986 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1986 La temporada 1987-88 jugà amb el Barcelona Atlètic i la 1988-89 fitxà pel Betis, però no arribà a debutar-hi La temporada 1989-90 jugà al Palamós i a continuació es retirà Fou quatre vegades internacional Participà en el Mundial juvenil…
Francisco Joaquín Pérez Rufete
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Rufete.
Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Jugà al Barcelona B 1995-97 i disputà un partit oficial amb el primer equip Després fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2006-09, amb el qual disputà 57 partits de Lliga i marcà un gol, i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Ha estat tres vegades internacional amb Espanya
Ximén Pérez de Salanova
Història
Justícia d’Aragó.
El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…
Hernán Pérez de Oliva
Filosofia
Humanista.
Educat a la Universitat de Salamanca, on fou catedràtic de teologia moral 1524 i rector 1529 Imità i adaptà obres dels clàssics antics, però, sobretot, excellí amb obres morals Diálogo de la dignidad del hombre i científiques Tratado sobre la piedra imán , etc
Ginés Pérez de Hita
Literatura catalana
Escriptor.
Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies
Ramón Pérez de Ayala
Literatura
Novel·lista i poeta castellà.
Conreà també l’assaig i la crítica Llicenciat en dret Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina Fou membre de l’Academia Española 1918 i ambaixador de la República a Londres La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes La paz del sendero , 1904, esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable 1916 i El sendero andante 1921 Les primeres novelles són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme Són remarcables Tinieblas en las cumbres 1907, AMDG 1910, La pata de la raposa 1912 i Troteras y danzaderas 1913, totes amb elements autobiogràfics Amb Belarmino y…
Mateo Pérez de Alesio
Pintura
Pintor italià, també conegut com a Mateo de Lecce.
Format a Roma amb els seguidors de Miquel Àngel, l’influïren CSalviati i TZuccari Del 1583 al 1588 treballà a Malta i Sevilla Sant Cristòfol , catedral de Sevilla Referències documentals el situen el 1590 a Lima, on es convertí en un dels divulgadors del manierisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina