Resultats de la cerca

Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa— per A …

Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963  Fou…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M…

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer…

Tenia una vinculació simplement personal amb el senyor directe Podia disposar dels seus béns adventicis per a poder prendre el domini útil d’un mas o una borda d’un altre senyor directe havia de redimir-se de l’anterior Era sotmès als mal usos, però no a censos, tasques i altres prestacions

Als Països Catalans són característiques la cabanya de carboner , feta de rames i fang, molt estesa a la regió del Montseny i del Montnegre, la cabanya de pescador al delta del Llobregat tenen dues testeres de toves i dos vessants de boga, la cabanya de pastor , generalment de pedra i rama, la cabanya de pagès cabanya de troncs al delta de la Tordera © Fototecacat , sovint rodona, amb pedra seca i falsa cúpula com les borges del cap de Creus, del Penedès, del Baix Ebre, etc, i especialment els ponts o barraques de Menorca, destinades al bestiar, que arriben a sobrepassar els 5 m…

A l’enclavament de Vilarrosal, situat entre els termes de Lliçà de Munt i de Lliçà de Vall, hi surt documentada des del 904 la villa Sancti Martini , que sembla que es pot identificar amb la capella de Sant Martí de la Villa Rodaldi , citada per un document del 1110 La Vilarrosal és documentada des del 878 com la Villa Rodaldi El 1413 consta que tenia sagrera pròpia í el visitador mana que la reparin pel seu mal estat de conservació Una altra visita mana que la restaurin de nou el 1580 i el 1610 s’ordena a Antoni de Vilarrosal, pagès de Parets, que l’ornamenti No en coneixem…

Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu…