Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París, on tingué A Franchomme com a mestre de violoncel i J Massenet com a mestre de composició, el qual deixà una petja important en el seu estil Durant un temps fou violoncellista a l’orquestra Pasdeloup i, des del 1887, es dedicà a la composició d’obres escèniques Mantingué una estreta amistat amb É Zola, llibretista de bona part de les seves obres, entre les quals destacà Le rêve 1891 El suport que donà a Zola en l’afer Dreyfus, en el qual es veié involucrat l’escriptor francès, comportà que les seves obres fossin acollides enmig de polèmiques Aquest fou el cas…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que li donà més…

Apassionat per la fotografia i el jazz , es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intellectual i bohèmia de les caves de jazz , els bars i les jam-sessions El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i durant 15 anys…

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials

Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època

Net d’Abraham-Louis Breguet Inventà i construí el primer aparell capaç de mesurar la velocitat d’un projectil en els diversos punts de la trajectòria Fou encarregat dels primers assaigs del telègraf del ferrocarril de París a Rouen i fou membre de l’Académie des Sciences

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58