Resultats de la cerca

Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià  Principes…

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Vida i obra El seu establiment imprimí la majoria de llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX Fou el director de publicacions com Les Alberes i L’Union, organe mensuel des unions paroissiales du diocèse de Perpignan Membre actiu de la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, li dedicà “Table générale des matières contenues dans les 45 volumes publiés du bulletin de la Société”, dins SASL 1904 Escriví fonamentalment sobre la història de la impremta i dels impressors perpinyanencs El 1896 publicà “L’imprimerie à Perpignan Rosembach 1493-1530”, dins…

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví articles sobre…

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic “La Renaissance Catalane” 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de “L’Éveil Catalan” i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit, i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a “L’Indépendant” Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934

Durant més de trenta anys es dedicà a l’ensenyament musical a la seva ciutat natal Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra

Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la…

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni