Resultats de la cerca
Es mostren 1463 resultats
Josep Coma
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord i canonge.
Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’episcopologia, és una…
Pere Antoni Sanxo i Vicenç
Historiografia catalana
Arxiver i investigador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, el 1881 ingressà en el cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Fou director de l’Arxiu del Regne de Mallorca entre el 1895 i el 1928 En 1928-29 fou president de la Societat Arqueològica Lulliana, i membre de la Real Academia de la Historia Collaborà en el BSAL i en els almanacs del Diario de Palma , amb nombrosos articles d’història i transcripcions de documents Com a investigador, analitzà i publicà els documents de diferents institucions…
Pau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1796-1801).
Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així,…
Tonga 2015
Estat
La transició a la democràcia de Tonga va tenir una nova fita al mes de gener, quan, de resultes de les eleccions parlamentàries del 2014, l'activista democràtic 'Akalisi Pohiva va esdevenir primer ministre, el primer que no pertany a la noblesa Tanmateix, Pohiva va oferir als nobles la cartera de l'Exèrcit i Territori al seu nou Govern Al juny, i amb un cerimonial que es remunta segles enrere, es va celebrar la taumafa kava , o cerimònia de coronació, del rei Tupou VI Malgrat que el país avança des del 2006 amb pas ferm cap a la democràcia i la pèrdua de privilegis de la noblesa…
Gaspar Téllez-Girón y de Sandoval
Història
Militar
Militar castellà.
Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…
Massimo d’Azeglio
Pintura
Història
Literatura italiana
Nom amb el qual és conegut Massimo Taparelli, marquès d’Azeglio, polític, pintor i novel·lista italià.
Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…
Segimon Arquer
Filosofia
Cristianisme
Humanista i teòleg sard.
Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a…
,
Gabon 2013
Estat
L’opositor André Mba Obame, que va retornar a Libreville a l’agost del 2012 després de 14 anys de viure a França, pràcticament va desaparèixer de la vida política gabonesa en ser dissolta la seva formació, la Unió Nacional, pel Govern Sense Mba Obame, l’oposició va quedar sense un líder destacat, fet que va deixar tot el protagonisme al president Ali Bongo Ondimba, que va continuar el seu projecte, basat en la lluita contra la corrupció i els privilegis, la millora de la gestió, el desenvolupament econòmic i l’obertura cap a nous mercats, com els països àrabs i Àsia, per a reduir…
Donació de Constantí
Document apòcrif segons el qual Constantí havia concedit possessions i privilegis temporals al papa Silvestre i amb ell a l’Església de Roma.
Redactat entre el s VIII i IX i tingut com a autèntic, fou inclòs en les colleccions canòniques i en el Decret de Gracià i serví de fonament per a algunes reivindicacions papals
Costums de Perpinyà
Dret català
Conjunt de disposicions de la vila de Perpinyà constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis.
En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica El text és conegut per tres cartularis del s XIV el Liber diversorum privilegiorum redactat vers el 1300, el Llibre verd menor vers el 1312 i el Llibre verd major vers el 1395, que n'ofereix una versió en català Els dos primers 87 articles semblen provenir d’una font manuscrita comuna el tercer 69 articles, d’un altre manuscrit primitiu La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196 Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó, però en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina