Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer  Cephalacanthus volitans  és un peix bentònic, que utilitza el gran…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
quimèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels quimeriformes, de musell obtús, cònic i tou, i amb la segona aleta dorsal proveïda d’una espina rugosa verinosa.
escolà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent, proveïda d’una barbeta.
Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat
xerrac
xerrac
© Fototeca.cat
Tecnologia
Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.
Alguns xerracs són proveïts d’un dispositiu elèctric o pneumàtic que, en conferir a la fulla un moviment vibratori, permet de serrar amb el xerrac agafat per la mà immòbil
calderó
Tecnologia
Caldera petita de coure, proveïda generalment d’una nansa, a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.
castellet
Construcció i obres públiques
Bastida construïda amb elements lleugers i proveïda d’un ternal o d’un muntacàrregues, l’estabilitat de la qual no depèn de l’obra en construcció.
paper vitel·la
Tecnologia
  Química
Paper fet a mà, amb una forma proveïda d’una tela metàl·lica d’obertura molt petita, que hom empra per a gravats i edicions de luxe.
corn

Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú  M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat  M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes  M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
agremant
Indústria tèxtil
Cinta de passamaneria, teixida amb una diversitat de fils i proveïda, eventualment, de granets de vidre, etc, com a adornament; emprada en confecció i en tapisseria.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina