Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
radiobiologia
Biologia
Ciència que estudia els efectes de les radiacions sobre els organismes vius i els mecanismes que els determinen.
Cal situar els seus inicis en els estudis respecte al comportament de cèllules aïllades després d’una irradiació, que permeteren d’enunciar el 1909 les lleis de Bergonié i Tribondeau, segons les quals els raigs X tenen efectes més perjudicials com més gran i prolongada és l’activitat reproductiva d’una cèllula i menys elevat el seu grau de diferenciació Els nombrosos avenços realitzats en aquest terreny s’han manifestat en llur aplicació pràctica a l’agricultura, l’alimentació, la radiodiagnosi, la radioteràpia, etc
càmera CCD
Astronomia
Electrònica i informàtica
Detector de fonts emissores febles, basat en un dispositiu dispositiu acoblat per càrrega
.
Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig
irradiació
Física
Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
Linear
Astronomia
Cometa descobert el 27 de setembre de 1999 per l’equip del projecte LINEAR (sigla de Lincoln Laboratory Near Earth Asteroid Research) i també designat com a c/1999 S4.
Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X
Edward Neville da Costa Andrade
Física
Físic anglès.
Fou professor de física a Woolwich 1920-28 i a la Universitat de Londres 1928-49 El 1935 fou elegit fellow de la Royal Society, i el 1950, director de la Royal Institution i del Davy-Faraday Laboratory Collaborador de Rutherford,treballà en l’estructura de l’àtom i en els raigs gamma Publicà The Structure of the Atom 1924, The Mechanism of Nature 1930, Simple Science juntament amb Julian Huxley, 1935, The Atom and its Energy 1947 i Approach to Modern Physics 1957
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
deflexió
Electrònica i informàtica
Desviació dels raigs, en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla.
Hi ha dos tipus de deflexió l' electroestàtica i l' electromagnètica La primera es feta mitjançant dos parells de plaques deflectores, mentre que la segona ho és amb dues bobines Aquesta dóna una linealitat més gran a la pantalla i, per aixó, és emprada als oscilloscopis la magnètica és emprada correntment als tubs d’imatge de televisió
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina