Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és catedràtica d’història contemporània Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París Fou fundadora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales , que dirigeix, i des del 1996 és presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals Les seves principals publicacions són…

Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el…

Doctorat en Hispanic Languages and Literatures The Pennsylvania State University, 1975, és professor a la universitat de Calgary a Alberta Canadà Docent en diverses universitats i centres dels EUA, Canadà, Espanya i Catalunya, ha centrat les seves recerques en la literatura espanyola del Siglo de Oro i en la catalana del període modern Ha publicat treballs sobre manuscrits barrocs catalans dispersos en biblioteques americanes, sobre P Serra i Postius i F Fontanella, entre d’altres ha editat críticament les obres de JB de Gualbes Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons , 1995,…

Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…

Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’…

Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos…

Es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Berkeley Califòrnia, i posteriorment es doctorà en genètica al Massachusetts Institute of Technology 1983 amb una tesi sobre la genètica dels adenovirus Posteriorment collaborà a Cambridge amb Sidney Brenner, un dels pioners de la genètica molecular, en les recerques sobre el DNA del nematode C elegans De 1986 a 2003 treballà al departament d’embriologia de l’Institut Carnegie de Baltimore Aquest any es traslladà a la Universitat de Stanford i compartí amb Craig C Mello el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…