Resultats de la cerca
Es mostren 10372 resultats
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
cavallerís reial
Història
Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.
Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa
caritater
Història
El qui en una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, tenia al seu càrrec un hospici, obres de beneficència, etc; almoiner.
capmàs
Història del dret català
Mas principal entre els diversos masos, bordes, teneons o tenons ( tenedones
) o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.
canceller
Història
Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, a les ordres del qual hi havia els notaris i escrivans.
Ramon Muntaner i Jaume de Sarrià foren cancellers de la Companyia Catalana a Gallípoli
Sant Pere Gros de Cervera
Priorat
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d’Ondara.
És característica la seva església rodona, construïda al s XI És una de les millors rotondes del romànic català El diàmetre exterior és de 10 m, i l’interior de 5 Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d’espadanya al centre de la volta S'esmenta per primera vegada el 1072 El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia…
salesiana
Cristianisme
Membre de l’institut femení (Filles de Maria Auxiliadora), originat per la transformació de la Pia Unió de Filles de la Immaculada fundada a Mornese (Piemont) per Domenico Pestarino el 1855, com a branca femenina dels salesians, dirigida per sant Joan Bosco el 1872 i aprovada per Pius X el 1911.
En fou cofundadora i superiora general Maria Domenica Mazzarello Tenia 26 cases el 1881 i 504 el 1924 s’expandí per tot Europa i Amèrica Les seves finalitats eren, com en els salesians, l’educació cristiana de la joventut pobra i les missions El mateix sant Joan Bosco introduí les salesianes a Barcelona, el 1886, gràcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea L’institut tingué un notable augment al país en temps de l’inspector salesià Felip Rinaldi 1892-1901, i el 1908 s’erigí una província o inspectoria a Barcelona, sota l’advocació de Santa Teresa de Jesús, que comprenia tota la península…
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina