Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població
El mar
Literatura catalana
Novel·la de Blai Bonet, publicada el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Centrada en un sanatori de tuberculosos, aquesta primera novella de Blai Bonet ens explica, a través dels monòlegs de quatre personatges, una sèrie de fets que van passar durant una guerra civil i una dura postguerra no gaire imaginàries al poble imaginari d’Hostili Les veus més importants són les dels dos malalts, Manuel Tur i Andreu Ramallo, puntuades pels records de sor Francesca Luna, monja i zeladora, i Gabriel Caldentey, capellà El fet central de la novella és l’assassinat de don Eugeni Morell a mans d’Andreu Ramallo, protegit i amant seu La novella està…
Gaspar Van Weerbeke
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera , una part de la capella musical dels Sforza Arran de la mort del duc 1578, Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I Des del 1495 estigué al servei de la capella musical de Felip el Bell, duc de…
Antoni Graciani i Roca
Cinematografia
Muntador.
Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de familia 1942,…
comunicació
Filosofia
Sociologia
Acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials.
La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…
Vicente Aleixandre
Vicente Aleixandre
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot del de Juan…
José Luis López Vázquez
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…
Xavier Turull i Creixell

Xavier Turull i Creixell
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva…
,
Blai Bonet i Rigo
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
De família humil, inicià estudis eclesiàstics, que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada escola mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de la generació del 1927, influència que desaparegué en l’obra posterior…
Josep Castanyer i Fons

Josep Castanyer i Fons
© Família Muñoz Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina