Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
passi reial
Dret
Història del dret
Facultat que tenia l’estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu i permetre o no que es publiquessin o es complissin.
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
cavallerís reial
Història
Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.
Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa
caritater
Història
El qui en una comunitat religiosa, un capítol, una confraria, un municipi, etc, tenia al seu càrrec un hospici, obres de beneficència, etc; almoiner.
capmàs
Història del dret català
Mas principal entre els diversos masos, bordes, teneons o tenons ( tenedones
) o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.
canceller
Història
Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, a les ordres del qual hi havia els notaris i escrivans.
Ramon Muntaner i Jaume de Sarrià foren cancellers de la Companyia Catalana a Gallípoli
creu
Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
aprenent
Història
Jove que treballava per aprendre un ofici sota les ordres i instruccions d’un mestre amb el qual convivia, de nit i de dia, durant un temps que variava segons l’edat i la capacitat de l’aspirant.
El patró, a més d’ensinistrar el deixeble en la pràctica de la professió, tenia cura de proveir-lo de menjar i de beure, de vestir-lo i de calçar-lo, tant en salut com en malaltia, i en alguns casos el remunerava, a més, amb un petit salari Inscrit al gremi corresponent, un cop complert el contracte d’aprenentatge, l’aprenent no cotitzava ni tenia dret de vot no podia canviar d’amo més de tres vegades Es presentava, acompanyat pel mestre, a l’examen dels prohoms del gremi i, una vegada superada la prova, era inscrit a la categoria de fadrí o oficial