Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En…

Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc…

Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…

Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…

El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna

Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a Bésame Mucho on presentà Historias galantes i Barrachina i a El Víbora La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana Autor de diversos àlbums Romance , 1984 Museo vivo , 1987 Cazando millonarios , 1989 El laboratori del Doctor Arnau , 1989, actualment compagina la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de…

En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports

Mestre, collaborà a la premsa valenciana amb crítica d’art i publicà nombrosos llibres de poemes en castellà Los niños cantan 1936, amb música de Manuel Palau, Libertad feliz 1937, Los cuatro horizontes 1938, Desnuda verdad 1939, Primavera sencilla 1939, Viento del destino 1954, entre d’altres Escriví també teatre en castellà Hombre en el sueño 1938 i Teatro épico infantil 1938 En català escriví els poemes aplegats en Jocs d’alfils 1935, Els poemes quotidians 1959 i L’any 1960 És autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo 1952