Resultats de la cerca
Es mostren 10783 resultats
Gemäldegalerie Dahlem

Madonna a l'església (1440), obra de Jan van Eyck exposada en la Gemäldegalerie Dahlem
Pintura
Museu de pintura alemany, a Berlín.
Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint
Pieter Coecke
Pintura
Pintor flamenc, dit van Aalst
.
Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi
arquitectura de vidre

Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…
Aeri Club Alt Empordà

Aeri Club Alt Empordà
Skydrive Empuriabrava / Vincent van Laethem
Esports aeris
Club de paracaigudisme de Castelló d’Empúries vinculat al Centre de Paracaigudisme Costa Brava.
Des de la seva fundació 1986 ha collaborat en l’organització de diverses competicions estatals i internacionals disputades a l’aeròdrom d’Empuriabrava Entre les més destacades hi ha nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998, 2002 de diferents especialitats de paracaigudisme El 2008 s’encarregà de l’organització de l’Easter Boogie Internacional
sushi

Sushi
Yannig Van de Wouwer (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit avinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus, o de verdures.
herba esquellera

Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
rapinyaire

rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
estepa d’arenal

Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
el Racó

Vista del nucli disseminat d’el Racó (Odèn)
© Vincent van Zeijst
Igüerri
 Vincent van Zeijst.jpg)
El poble de Igüerri (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a 1 321 m alt., damunt Gotarta, de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Esteve.
Formava part de l’antic terme de Llesp
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina