Resultats de la cerca
Es mostren 907 resultats
Crònica de Morea
Història
Crònica que descriu la conquesta del Peloponès per part dels cavallers francs i la fundació i la història del principat de Morea.
És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions grega, italiana, francesa i aragonesa, que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric
Guerau Mutgé i Saurí
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973
Lluïsa Denís i Reverter
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral i pintora.
Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol
,
Timó
Filosofia
Literatura
Poeta i filòsof grec.
A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos
Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Capitularlo regum franchorum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de Beato Stephano…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…
, ,
Antoni Camps i Fabrés
Literatura
Industrial i poeta romàntic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…
,
Fortià Solà i Moreta
Historiografia
Literatura catalana
Cristianisme
Sacerdot, literat i historiador.
Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura 1903 Destinat de vicari a Navarcles 1905, inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians Fucimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, el Sòl del Pont, de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, el Coll, de Barcelona 1931,…
,
Comparació de Catalunya ab Troia
Literatura catalana
Poema anònim en decasíl·labs apariats, publicat en plec solt (Barcelona 1641), en el context de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu…
Llorenç Diamant
Literatura catalana
Escrivà i poeta.
Vida i obra D’aquest “mestre d’escriure” únicament se sap que participà al certamen en “llaors de la Verge Maria” del 1474 amb l’obra Lo tan alt grau, pura Verge Maria Malgrat la repetició dels tòpics marians característics d’aquesta mena de composicions que presenta, els tres darrers versos de la tornada, de marcat to humorístic, constitueixen un tret ben singular E vostre Fill, qui és larch donador, /quem dól gipó, e fendre’l per esquena/ sim vendrà stret, que tinch grossa carena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina