Resultats de la cerca

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera…

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia…

Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el 1173 que el vescomte Arnau…

Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’…

Enemic dels francesos i partidari de la Casa d’Aragó, compongué un planh a la mort del vescomte Barral dels Baus 1268, que havia animat una lliga contra Carles d’Anjou

La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella

Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell…

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…

Signatura d’un conveni de pau entre Pere Torreles, representant de Martí l’Humà, i Leonardo Cubello, descendent dels antics jutges d’Arborea Els radicals, partidaris del vescomte de Narbona, continuen la lluita