Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII. L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg; cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra. El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse. Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia.
Sembla que l’església de Sant Quirze no gaudí mai de la categoria de parròquia, car no consta en cap de les relacions conservades del deganat de Cardós. Al començament del segle XVI, i quan aquest territori formava part de l’oficialat de Tírvia, Joan Castell, rector de Montesclado, ho era també de la Glorieta. Així, doncs, l’església de Sant Quirze devia ser sufragània de Montesclado des de temps llunyà.
De l’edifici alt-medieval no resten vestigis visibles en l’actual construcció.