Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’Isabel II i de…
pergamí
Tecnologia
Document escrit sobre pergamí.
El nom prové de la ciutat de Pèrgam, a l’Àsia Menor Segons l’animal del qual prové, la manera de preparar-lo i la qualitat, el pergamí rebia diversos noms vitulí vitella, caprí, oví, etc Els llibres de pergamí més antics coneguts són del s I dC, però no esdevingué d’ús comú fins al s IV Per als documents, escrits primer en papir, el pergamí comença a usar-se cap al s VII entre els merovingis, visigots i anglosaxons a Itàlia i als països germànics, al s VIII Els còdexs de pergamí més antics de Catalunya són dos d’Urgell ara a Autun i un de Tarragona ara a Verona, tots del s VII Es coneixen…
Consell Suprem de Regència
Història
Òrgan suprem de govern, nomenat per la Junta Suprema Central durant la guerra contra Napoleó, i de la qual fou successor.
Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel Síscar i Pedro Agar Poc…
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué de tornar…
passamezzo
Música
Dansa italiana, de metre binari i tempo moderadament ràpid, molt popular al segle XVI i la primera meitat del XVII.
La major part dels passamezzi del segle XVI responen a dos models harmònics el passamezzo antico -I-VII-I-V-III-VII-I-V-I-, i el passamezzo moderno , també comune o nuovo -I-IV-I-V-I-IV-I-V-I- T Arbeau en la seva Orchésographie 1588 l’assimilà a la pavana , però amb un tempo més lleuger Com aquesta, el passamezzo solia formar parella amb altres danses contrastants com ara el saltarello o la gallarda, compartint ambdues el mateix esquema harmònic o melòdic Els primers exemples publicats apareixen a Nuremberg, en els llibres per a llaüt de Hans Newsidler, del 1536 i el 1540, seguits a partir…
La Universitat Lul·liana de Mallorca, suprimida
Ferran VII suprimeix la Universitat Lulliana de Mallorca
bàvar | bàvara
Història
Individu d’una estirp germànica de la branca dels marcomans, la qual, emigrant de Bohèmia al sVI dC, s’instal·là al territori que coincideix amb l’actual Baviera, on es mesclà amb elements romans.
Al s VII fou sotmesa a la dominació franca
Carles IV abdica
Abdicació de Carles IV Comença el regnat de Ferran VII
Mor la reina Victòria d’Anglaterra
Mor la reina Victòria d’Anglaterra La succeeix Eduard VII
guàrdia de cos
Història
Membre de la guàrdia personal del rei, instituïda a França al segle XV; a Espanya fou introduïda per Felip V seguint el model francès.
Fou dissolta per Ferran VII, i, a França, el 1789
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina