Resultats de la cerca
Es mostren 1783 resultats
Edgar Anstey
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el documentalista i crític cinematogràfic britànic Harold Macfarlane Anstey.
Treballà amb John Grierson Entre les seves obres cal destacar Granton Trawler 1934, una de les més vives del documentalisme britànic, Thirty Million Letters 1963, Snow 1965 i Wild Wings 1966, que guanyà un Oscar Durant la Segona Guerra Mundial produí documentals per al govern britànic Els anys quaranta s’apartà de la direcció i exercí també com a crític cinematogràfic
Amor que mata
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 16 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella [dir. art.]
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema…
Pau Priu
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1683 Treballà amb Joan Grau, pare i fill, i amb Josep Vives Ingressà al collegi de pintors de Barcelona el 1700 És autor de les importants pintures barroques de la volta de la sala capitular de la catedral de Barcelona 1705 Tinent de la companyia de pintors mobilitzada per a la defensa de la ciutat assetjada, morí possiblement en combat l’onze de setembre
Institut del Territori
Urbanisme
Organisme creat a València l’any 2008, amb l’objectiu d’esdevenir un interlocutor de la ciutadania i dels àmbits professional, acadèmic i de les administracions locals dels Països Catalans, sobre temes de gestió i planificació territorial en clau mediambiental.
Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient
Festival Aeri d’Igualada
Esports aeris
Festival d’aviació celebrat a Igualada el 1958 i el 1960.
Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell a les pistes de l’aeròdrom General Vives El primer cop acollí la quarta edició de la Volta a Catalunya S’hi realitzaren exhibicions de vol, acrobàcies d’avionetes, proves de velocitat, combats d’aeromodelisme, salts de paracaigudisme i concursos de destrucció de globus Hi participà el campió d’Europa d’alta acrobàcia Gerard Verette en les dues edicions
Revista de Valencia
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a València del novembre del 1880 al desembre del 1883, per iniciativa de Pasqual Dasí i Puigmoltó, Josep Maria Torres Belda, Teodor Llorente i Olivares (que n’era director), Manuel Atard i Josep E.Serrano Morales.
Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres
Gaietana Lluró i Morcillo
Música
Soprano.
Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent
,
Antoni Caparrós i Benedicto
Educació
Psicòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina