Resultats de la cerca
Es mostren 7531 resultats
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per interiors en…
Pitti
Família florentina coneguda des del s XII.
Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII
passió
Episodi del davallament de la Creu, en un fragment de la biga de la Passió (s XII-XIII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Celebració litúrgica commemorativa de la passió i mort de Crist durant la setmana santa, inaugurada el diumenge de Rams o ‘‘de la Passió del Senyor’’, per tal com hom hi llegeix la pàssia
, i que culmina el divendres sant o ‘‘dia de la Passió i de la Mort del Senyor’’, en què és llegida la pàssia i s’observa el ritu antic de l’adoració de la creu
.
En senyal de dol hom observa el dejuni, primitivament trencat només a l’alba de Pasqua
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…
Rohan
Família noble de Bretanya, sorgida al s XII.
Fins al s XVI posseí el vescomtat de Rohan i en destacaren Joan I 1352-96, que n'augmentà el poder, i Joan II 1462-1516, el qual es casà amb Maria de Bretanya, filla menor del duc bretó Francesc II En morir llur fill Jacob 1527, el títol i els béns de la família passaren a la branca menor dels Gié, que abraçà el protestantisme i assolí la dignitat ducal Sobresortí el duc Henri Rohan , líder dels hugonots francesos El gendre d’aquest, Henri, esdevingué duc de Rohan-Chabot 1648 Dividit el llinatge en diverses branques, el príncep i cardenal Louis René Édouard Rohan pertangué a la de Rohan-…
Sesostris II
Història
Faraó de la dinastia XII (1897-78 aC).
Fill d’Amenemhat II El fet cabdal del seu regnat fou el projecte de convertir el Faium en la regió agrícola més rica d’Egipte, mitjançant el control de les aigües de la inundació del Nil i la recuperació de terres Aquest projecte fou portat a terme per Amenemhat III Sesostris II bastí la seva piràmide a Ilahun i, prop d’ella, la vila Hetep-Sesostris , la qual és, juntament amb Dayr al-Madīna i Tall al-Amārna, l’única ciutat que s’ha conservat d’època faraònica
Sesostris I
Sesostris I
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XII (1971-28 aC).
Fill d’Amenemhat I, és un dels grans monarques del Regne Mitjà A causa de l’assassinat del seu pare, hagué de superar una crisi dinàstica La seva política exterior fou com la de tots els sobirans dels Regnes Antic i Mitjà, defensiva respecte a l’Àsia i ofensiva a Núbia Ja l’any 1963 aC havia ocupat gran part de la Baixa Núbia i el 1954 aC la sotmeté definitivament hi establí una sèrie de guarnicions i començà a exercir un control sobre l’àrea compresa entre la 2a i la 3a cascada, el regne de Kuš A l’interior, explotà un gran nombre de pedreres Wādī al-Ḥammāmāt, Hatnub, ‘Aswān, etc i de mines…
Mester de clerecía
Escola poètica castellana dels s. XII al XIV.
La denominació significa ministeri o ocupació d’homes cultes, en contraposició a Mester de juglaría El seu primer representant conegut és Gonzalo de Berceo i el darrer el canceller López de Ayala Pertanyen a aquest gènere obres com el Libro de Apolonio , el Libro de Aleixandre i, en part, el Libro de Buen Amor El metre característic és la cuadernavía
projecte Djehuty

projecte Djehuty Jardí funerari a l’entrada d’una gran tomba de la dinastía XII, descobert durant la campanya del 2017
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
monestir de Lluçà

Vista del santuari de Santa Maria de Lluçà
© C.I.C. - Moià
Monestir
Canònica augustiniana fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà (Osona).
L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la rectoria La porta actual de l’església, d’estil barroc i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina