Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Al-Zaqāziq
Ciutat
Capital del muhafaza d’Al-Šarqīya, Egipte.
Situada al delta oriental del Nil, al centre d’una regió regada per innombrables canals i molt fèrtil, és el mercat més important de cotó i de gra Centre ferroviari i de carreteres AlS de la ciutat 2 km hi ha Tell Basṭa, amb les ruïnes de l’antiga ciutat de Bubastis
golf de Veneçuela
Golf marí
Ampli entrant de la mar Carib, en territori veneçolà.
Pertany, en la seva major part, a aquest país, excepte un sector del NW, que correspon a Colòmbia És emmarcat per les penínsules de Guajira, a l’W, i Paraguaná, a l’E AlS comunica, per un canal natural, amb el llac de Maracaibo No sobrepassa els 50 m de profunditat
Alleppey
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Kerala.
L’activitat econòmica es basa en el coco oli de coco, copra i també artesania de la fibra del coco, els productes de la qual són objecte d’exportació, a través del port, el principal de l’estat Una xarxa de canals connecta la ciutat amb Tirur alS i Trivandrum al N
Aljorf
Poble
Poble del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), a l’esquerra del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat ( aljorfins
).
Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada als XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida
les Ferreries

Vista general del poble de les Ferreries o de Palafolls (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (16 m alt.) i cap del municipi de Palafolls
, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi.
En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament als XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís
Matadars
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Mura (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta als XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara
Herne
Ciutat
Ciutat del land del Rin del NordWestfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, als XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins als XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses