Resultats de la cerca

Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , en referència a la possessió de sa Real en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis, fets els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Per la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran…

L’església parroquial Sant Joan depenia de l’abadia de Gerri de la Sal

L’església parroquial Santa Agnès, creada per la divisió parroquial del 1785, i les quatre cases al seu entorn són situades a la venda des Pla de Corona

Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d’en Rovira

Els més importants són sa Bleda Plana 18 m alt i sa Bleda Redona 39 m alt L’anomenat na Gorra , el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km Hom distingeix també  es Vaixell , na Bosc , els esculls d’en Ramon i na Plana  Formen part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclouen en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe

Hi collaboraren, entre altres, JV Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú En sortiren sis números 1949-50 Fou suprimida governativament

Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular Ha passat als Carranza