Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
conflicte cognoscitiu
Pedagogia
Psicologia
Situació que es produeix en el procés d’adquisició de nous coneixements si els coneixements previs de l’alumne entren en contradicció amb les noves informacions que hom vol integrar en la seva estructura cognoscitiva.
Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial
vale real
Història
Obligació de l’estat amb un interès del 4% anual, emesa l’any 1780, durant el regnat de Carles III d’Espanya, per suggeriment de Francisco Cabarrús.
Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic
trefilatge
Tecnologia
Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.
A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids
borough
Geografia
A Anglaterra i a Gal·les, població regida per una carta reial i dotada d’autogovern.
Té els seus orígens en els centres urbans que durant l’època feudal depenien directament de l’administració reial, excloent-los de la jurisdicció ordinària del sheriff Gaudien d’autonomia i d’immunitats fiscals, amb dret d’enviar representants propis al parlament, juntament amb els altres delegats dels comtats Al s XIX diverses lleis principalment del 1835 unificaren i democratitzaren llurs institucions
aldol
Química
Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.
Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol
Manuel Rico i Garcia
Història
Erudit.
En collaboració amb Adalmir Montero i Pérez publicà part d’un ambiciós Ensayo biográfico y bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia 1888 Escriví també Memoria relativa a los nuevos descubrimientos de la antigua Lucentum 1958, Bosquejo histórico de la imprenta en Alicante en el siglo XIX 1961, Boceto del excmo sr d Eleuterio Maisonnave Cutayar 1890 i diversos opuscles biogràfics
Diego Riaño
Arquitectura
Arquitecte probablement castellà.
El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca
Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar
Vicent Lassala i Santiago Palomares
Economia
Agronomia
Terratinent i dirigent i divulgador agrari.
President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres
Álvaro de Laiglesia
Literatura
Escriptor castellà.
Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977