Resultats de la cerca

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat…

Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a…

El 1931 es llicencià en musicologia a la Universitat de Colònia, on fou alumne de Th Kroyer i E Bücken Més tard ingressà a la Hochschule d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià en pedagogia musical el 1933 El 1938 es doctorà a la Universitat de Bonn amb un treball sobre la cançó tradicional al baix Rin Aquell mateix any inicià la seva tasca docent a la ciutat de Viersen i fundà el Niederrheinischen Volksliedarchivs Arxiu de la Cançó Popular de la Baixa Renània, creat a partir de la seva collecció particular, formada per unes 300 cançons El 1953 fou nomenat director de l’Arxiu…

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…

Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I…

Es formà musicalment amb Juan Martín al Colegio de Infantes de Coro de la catedral de Salamanca El 1789, després d’unes difícils oposicions, prengué possessió del càrrec de mestre de capella de la catedral, i quatre anys més tard fou nomenat catedràtic a la universitat de la mateixa ciutat La seva activitat musical i universitària li donà un gran prestigi arreu d’Espanya, i el 1817 compongué i dirigí a Madrid un tedèum per a celebrar la maternitat de la reina El 1829, G Rossini li envià una missiva valorant molt positivament un dels seus misereres El 1830 s’interpretà, a la…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit…