Resultats de la cerca
Es mostren 6408 resultats
Aniol Pérez Bosch
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Destacà proclamant-se campió de Catalunya júnior en doble minitrampolí 1999 a les files de l’Agrupació Gimnàstica Alt Empordà Poc després ingressà a l’Associació Sant Martí Esport Fou campió d’Espanya de doble minitrampolí 2006 i aconseguí diversos podis tant en trampolí com en doble minitrampolí També guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya amb el seu club i amb la selecció catalana Amb la selecció estatal, aconseguí la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat del Món 2005 i la plata al d’Europa 2006 També participà en el Campionat del Món 2007 Posteriorment…
Berenguer d’Oms i de Saga
Història
Cavaller.
Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer IV d’Oms Fill de Berenguer III d’Oms El 1399 fou armat cavaller a Saragossa Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I, en nom dels cavallers i homes de paratge Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou fill de Violant, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i antiurgellista acèrrim Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat 1410 Del consell després de Ferran I 1413, lluità…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb…
Ignasi Valls
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Gravador i argenter.
Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de…
Damià Torrents i Brunet
Escultura
Escultor.
Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de…
Joaquim Torrens i Ibern
Doctor enginyer industrial.
Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya…
Manuel de Teran y Álvaro de los Ríos
Història
Polític.
Baró de La Linde Fou intendent de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el nomenà membre numerari Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa 1789 per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una…
Felip Vicent Garín i Llombart
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella…