Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Saratov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial sobre el Volga, és també un important nus ferroviari Indústries de construccions mecàniques, electrotècnica, química, petroliera, de la fusta i alimentària Universitat i teatre d’òpera Fundada el 1590 com a ciutat fortalesa, al s XVIII era ja un important centre comercial del Volga Catedral barroca de la Trinitat 1697 Museu Radiščev
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
Sant Miquel de Canyelles
Ermita
Ermita del municipi d’Aiguafreda (Osona), situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda als XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936
Montnegre
Parròquia (els Àngels) del municipi de Xixona (Alacantí).
Situada al S del terme, a la vall mitjana del riu de Montnegre o riu Verd, és dividida en els nuclis de Montnegre de Dalt, o Casolet , on hi ha l’església parroquial, aigua avall del pantà de Tibi, i Montnegre de Baix , al límit amb l’enclavament de Montnegre del municipi d’Alacant
Blekinge
Divisió administrativa
Län
de Suècia, vora el Hanöbukten, a la mar Bàltica.
La capital és Karlskrona El territori fou cedit per Suècia a Dinamarca als XI i l’any 1658, per la pau de Roskilde, retornà a Suècia A causa de la seva antiga pertinença i de la seva proximitat a Dinamarca, s’hi parla un dialecte més proper al danès que no pas al suec
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
talaia de ses Ànimes
Història
Antiga torre de vigilància situada a la costa septentrional de Mallorca, dins el terme municipal de Banyalbufar.
Construïda als XVI, té planta circular i 4 m d’alçària Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sòller També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger o del coll des Verger, de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Als VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
els Córrecs
La Mare de Déu dels Córrecs , a Perpinyà
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat