Resultats de la cerca
Es mostren 119443 resultats
vaga
Sociologia
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general A vegades pren formes especials, com la vaga de zel , que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts , quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball La reacció dels poders públics davant les vagues fou…
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
iogurt

Iogurt grec amb mel i fruits secs
© Eulàlia Rius
Alimentació
Aliment obtingut per fermentació làctica de llet completa o descremada, normalment higienitzada, concentrada o no.
Els bacteris fermentadors inoculats Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus transformen la lactosa en àcid làctic, provocant la coagulació de la caseïna Té una consistència cremosa i espessa, que es fluïdifica en agitar-lo Originari dels Balcans, hom el prepara amb llet d’ovella, cabra o vaca És refrescant, nutritiu i útil en dietètica
vagina

Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes
tarantel·la
Música
Dansa i ball
Dansa napolitana de moviment molt viu, tradicional al S d’Itàlia des del segle XIV.
Originària de Tàrent, la llegenda la relaciona amb la picada de la taràntula Sovint és escrita en compàs de 3/8 o de 6/8 i té notables afinitats amb el saltarello La melodia, almenys a la primera part, és en mode menor Entre els instruments hi ha la pandereta amb sonalls, tocada pel mateix dansaire
taquicàrdia
Patologia humana
Acceleració del ritme cardíac.
La freqüència cardíaca normal és de 70 batecs per minut, amb oscillacions de 50 a 100 d’acord amb les particularitats fisiològiques de cada persona quan la freqüència és superior a 100 batecs per minut hom parla de taquicàrdia Segons l’origen de l’estímul, les taquicàrdies poden ésser auriculars, auriculoventriculars i ventriculars
septicèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup d’infeccions generalitzades greus, que són degudes a l’existència d’un focus infecciós dins el cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant i hi originen focus infecciosos metastàtics, amb fenòmens clínics objectius i subjectius de malaltia.
El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
Cortes de Pallars
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents.
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència installada…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…