Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
malpighiàcies
Botànica
Família de gruïnals que consta d’unes 800 espècies, generalment lianoides, pròpies dels països tropicals.
Col·lectiu Independentista la Nova Falç
Partit polític
Organització independentista i revolucionària sorgida el 1984 d’una escissió d’Independentistes dels Països Catalans.
El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi,…
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
mutilació
Dret
Càstig consistent a mutilar el condemnat.
Fins a l’edat moderna la pràctica de la mutilació fou corrent per a la punició de determinats delictes i encara avui és vigent en alguns països d’Àsia i d’Àfrica
gramenera
Zoologia
Nom donat a diversos miriàpodes de l’ordre dels diplòpodes que pertanyen als gèneres Iulus, Pachyiulus i Schyzophyllum
.
Habiten sobre diverses plantes herbàcies, de les quals es nodreixen, per la qual cosa són una mica perjudicials En ésser amenaçades s’enrotllen en espiral Algunes espècies són comunes als Països Catalans
mínima
Cristianisme
Membre del segon orde dels mínims, exclusivament femení, fundat el 1495 a Andújar (Andalusia) i estès després per la península Ibèrica.
Als Països Catalans, la primera casa fou erigida el 1623 a Barcelona des del 1908 al barri d’Horta i té, actualment, dues altres cases, a Valls i a Móra d’Ebre
erèbia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satírids, de color fosc i voltats d’ocels de color rogenc; viuen sobre gramínies.
Són polífagues i cada any només tenen una generació La majoria d’erèbies habiten a les muntanyes i als boscs de l’Europa central L’espècie Emedusa es troba als Països Catalans