Resultats de la cerca

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Els seus primers contes, Xiao Erhhei de jieh-hun ‘El casament de Xiao Erhhei’ i Li Yucai banhua ‘Rimes de Li Yucai’ foren molt populars a les zones controlades pels comunistes En canvi, les seves novelles, Lijiazhuang de biengien ‘Canvis en el viatge Li’ i San-li Wan, no han mantingut la força dels seus contes Atacat pels Guàrdies Roigs els darrers anys de la seva vida, morí ignorat i menyspreat Fou rehabilitat el 1977

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978

La seva sensibilitat, enfrontada amb els problemes de l’època, es reflecteix en els drames, els protagonistes del quals, sense relleu o somiadors de la classe mitjana, s’enfonsen davant les realitats de la vida De la seva obra cal remarcar W małym domku ‘En la caseta’, 1908, Głupi Jakub ‘Jacob el ximplet’, 1910, la seva obra cabdal, Wilki w nocy ‘Llops en la nit’, 1914, etc Escriví també en llengua alemanya

És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard