Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Sinope
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Sinope
Sinope
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la costa de la mar Negra, Turquia.
Sense bones comunicacions amb l’interior, hom exporta pel seu port tabac, fusta i pells Als s VIII i VII aC fou colònia de Milet, i en 183-170 aC, capital del regne del Pont
Sant Gabriel
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), al S de la ciutat, vora la mar.
La parròquia fou erigida el 1947
golf de Sant’Eufemia
Golf marí
Golf de Calàbria, a la mar Tirrena, entre els caps Vaticano i Suvero.
Hi desguassa el riu Amato
Samsun
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Samsun
Sakarya
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Adapazari
Saaremaa
Vista de Saaremaa
Oficina de Turisme d’Estònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, davant del golf de Riga, pertanyent a Estònia.
La capital és Kingisepp
Rügen
Illa
Illa de la mar Bàltica, Alemanya, pertanyent al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
La capital és Bergen Un terraplè la uneix al Stralsund Hom hi viu principalment de la pesca
Pizzo
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a Calàbria, Itàlia, vora la mar Tirrena.
És el port principal de la província italiana dedicat a la pesca i exportació de tonyina Castell del s XIII, construït pels reis de les Dues Sicílies, on fou afusellat, el 13 d’octubre de 1815, Joaquim Murat
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III