Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Ludmila Dvořaková
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si…
Berit Lindholm
Música
Soprano sueca.
Estudià al Conservatori d’Estocolm en 1961-63 i aquest darrer any debutà a l’Òpera Reial com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro El 1965 interpretà la Chrysothemis d’ Electra i un any després debutà internacionalment amb el mateix paper al Covent Garden de Londres, escenari on retornà el 1970 per a cantar per primera vegada la versió completa de Les troyens , de H Berlioz, sota la direcció de C Davis El 1967, a Munic, feu de Brunilde en La valquíria , òpera amb la qual es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1973 El 1985 participà en l’estrena de…
Toti Dal Monte
Música
Soprano italiana.
Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…
Michael W. Young

Michael Young
© Canada Gairdner Awards
Bioquímica
Genetista nord-americà.
El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna…
Domingo Catalán Lera

Domingo Catalán Lera
Arxiu D. Catalán Lera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
S’inicià al Futbol Club Barcelona 1964 amb Gregorio Rojo i aconseguí el títol català de 3000 m obstacles 1970 El 1977 debutà en la marató com a integrant del combinat català que assolí el tercer lloc en la classificació per equips de la cursa disputada a Nova York Competí i collaborà en l’organització de la primera marató popular celebrada a Catalunya 1978 i, des del 1980, en la marató de Barcelona Fou doble campió de Catalunya de marató 1980, 1984 i sis vegades campió estatal de 100 km 1985-88, 1990, 1992 En la darrera distància assolí dos títols mundials 1987, 1988 i un…
Mieczyslaw Kolinski
Música
Etnomusicòleg i compositor canadenc d’origen polonès.
Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut…
Vincent H arris Duckles
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià musicologia i biblioteconomia a les universitats de Califòrnia i Columbia Des del 1947 fins a la seva jubilació, el 1980, fou el director de la biblioteca musical de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i des del 1957 fou també professor de la mateixa universitat Fou una gran autoritat com a musicòleg i com a bibliotecari, i rebé molts honors Impulsà moltes iniciatives relacionades amb les biblioteques musicals i fou president, entre el 1960 i el 1962, de la Music Library Association Com a musicòleg s’especialitzà en la cançó anglesa del segle XVII, encara que les seves…
Fritz Stiedry
Música
Director d’orquestra austríac.
Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà…
Marek Janowski
Música
Director d’orquestra polonès.
Fill de mare alemanya, abandonà Polònia de nen per traslladar-se a Colònia, on rebé els primers ensenyaments musicals Deixeble de W Sawallisch, amplià la seva formació a Viena i de seguida fou contractat per les òperes de Düsseldorf, Aquisgrà i Colònia El 1969 debutà a Londres, on estrenà la versió anglesa d' El jove Lord de HW Henze al Sadler’s Wells Theatre Posteriorment dirigí a Hamburg, Friburg 1973-75 i Dormunt 1975-80 S’ha especialitzat en direcció d’òpera, i ha protagonitzat diversos enregistraments, entre els quals el primer digital de L’anell del Nibelung amb l’orquestra de la…
Erroll Louis Garner
Música
Pianista nord-americà.
Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…