Resultats de la cerca

Es formà com a documentalista i s’inicià amb dos films de caràcter polític — Macunaíma 1969 i Os inconfidentes 1971— Posteriorment es dedicà a la comèdia intranscendent A guerra conjugale 1974, Vereda tropical 1979, etc El seu darrer film fou O Homem do Pau-Brasil 1981

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea

Es destacà com a militar a la guerra de Mèxic i a la de Secessió, on aconseguí una gran victòria contra l’exèrcit sudista de Braxton Bragg Elegit president 1868 i 1872, limità la seva política a la repressió contra el sud i al proteccionisme econòmic

Escriví Cement ‘Ciment’, 1925, allegoria de la consolidació de les noves relacions socials i de la disciplina socialista, que tracta de la construcció d’una fàbrica durant la guerra civil A la mateixa línia pertany Energija ‘Energia’, 1932-38 És autor també d’una trilogia autobiogràfica

Continuador de l’obra de FW Taylor, s’especialitzà en mètodes de direcció d’empreses i fou un preconitzador de les relacions humanes en l’empresa Durant la Primera Guerra Mundial ideà un sistema de planificació i de control de la producció, els gràfics de Gantt

Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

Resident a Palestina des del 1935 Durant la Segona Guerra Mundial formà part de l’exèrcit britànic i del 1948 al 1962 de l’israelià El 1961 fou nomenat general Ambaixador a l’ONU 1975-78, candidat del partit laborista, fou president d’Israel en 1983-93

Fou corresponsal de guerra a l’Extrem Orient Es féu famós amb A Bell for Adamo 1944, a la qual seguiren Hiroshima 1946, The Wall 1950, The Child Buyer 1960, Too Far to Walk 1966, The Algiers Motel Incident 1969 i My Petition for More Space 1975

Repòrter de la Guerra Civil Espanyola Els seus poemes canten la resistència noruega Norge i våre hjerter ‘Noruega dels nostres cors’, 1929 És autor del drama Nederlaget ‘La derrota’, 1937 i de la narració Men Ung må verden ennu vaere ‘Jove ha d’ésser el món’, 1938