Resultats de la cerca
Es mostren 16144 resultats
al Maqqarī
Historiografia
Historiador.
Autor d’una història d’Al-Andalus Nafḥ al-tib, traduïda parcialment per P de Gayangos The History of the Mohammedian Dynasties in Spain, Londres 1840-43 Aquesta compilació té el valor de conservar totalment o fragmentàriament les obres d’altres historiadors andalusins ibn al-Abbār, ibn al-'Amīra, etc, els originals de les quals són perduts
Emili Lluch i Arnal
Educació
Arqueologia
Mestre i arqueòleg.
Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc
Zoil
Filosofia
Historiografia
Filòsof cínic i historiador grec.
Deixeble de Polícrates, és cèlebre per les seves crítiques en la línia dels sofistes contra Isòcrates, Plató i, sobretot, Homer l’obra contra aquest, en nou llibres, li valgué el malnom de ‘Ομηρομάστιξ, ‘assot d’Homer’ És autor també d’una història sobre Amfípolis, des de la teogonia fins a la mort de Filip II de Macedònia
Maria Novell i Picó
Literatura catalana
Escriptora.
Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a Sigronet i a El Noi Català , i escriví especialment contes a Cavall Fort Dedicada a l’ensenyament i la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975
Jean Marc Nattier
Pintura
Pintor francès.
Conreà els temes d’història i sobretot el retrat mitològic Membre de l’Académie Royale 1718, des del 1742 fou pintor de la cort de Lluís XV Entre les seves obres cal esmentar Enriqueta de França com a Flora 1742 Galleria degli Uffizi, Florència, Mme de Caumartin com a Hebe 1754 National Gallery, Washington i Maria Leczińska 1748 Dijon
Manuel Martínez Murguía
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador gallec.
Casat amb Rosalía de Castro, fou un dels principals promotors de la renaixença gallega Del 1860 al 1875 ocupà el càrrec de director de l’Arxiu General de Galícia En ésser fundada la Real Academia Galega 1906 en fou nomenat president Escriví Historia de Galicia 1901-13, Diccionario de escritores gallegos 1862, Los precursores 1885 i Galicia 1888
Pere Mullor i Garcia
Disseny i arts gràfiques
Xilògraf.
Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Fundació Catalana
Economia
Institució creada a Barcelona l’any 1979 pels cinc bancs que constituïen el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions Fundació Enciclopèdia Catalana , Fundació Agrícola Catalana, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Fundació Catalana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge
Ca Nostra
Institució fundada a Eivissa el 1918 per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social.
Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936