Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
vagoneta
Vagonetes a l'interior de les mines de potassa a Cardona segons una postal
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Vagó de petites dimensions i descobert, generalment basculant, emprat per al transport de terra, de minerals, etc, especialment en mineria, però també en obres públiques, en grans explotacions agrícoles, etc.
corretjola de serp
Botànica
Planta de tiges volubles, de la família de les convolvulàcies, fulles més o menys partides i flors campanulades, grans, de color rosa; es fa, sobretot, en els prats d’abellatge.
cogombre
Cogombres
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis
taro
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de grans fulles peltades cordiformes, oriünda del SE asiàtic i extensament conreada a la Polinèsia per a l’obtenció dels tubercles, comestibles.
La multiplicació és feta per via asexual, mitjançant trossos de tubercles amb gemmes
sintetisme
Art
Corrent artístic postimpressionista, conegut també amb el nom de cloisonnisme, que recerca la simplificació de les formes i el decorativisme mitjançant grans superfícies planes de color encerclades per traços negres.
S'originà el 1888 a Bretanya i, bé que EBernard en fou el creador amb Les bretones al prat , qui sabé donar-li valor i aprofitar-ne totes les possibilitats fou PGauguin La visió després del sermó National Gallery, Londres Foren pintors sintetistes els membres de l’escola de Pont-Aven i els del grup nabí, i l’obra més extremament sintetista és El talismà de PSérusier
cultura arcaica
Història
Denominació amb què és coneguda cada una de les sèries de cultures de l’Amèrica Central i del Nord (part sud-occidental i atlàntica) anteriors a les grans cultures americanes.
A Califòrnia daten del primer millenni aC, amb cases semisubterrànies de planta rodona A la part atlàntica corresponen a pobles caçadors i recolLectors que vivien en campaments prop de llacs i rius A l’Amèrica Central les cultures arcaiques daten del segon milleni a l’any 400 aC i són molt més desevolupades, tant en arquitectura piràmide de Cuicuilco com en terrissa
Mur de les Lamentacions
Israel. El Mur de les Lamentacions, a Jerusalem
© Fototeca.cat-Corel
Mur de grans blocs de pedra, resta de la muralla que encerclava el Segon Temple de Jerusalem, enderrocat l’any 70 dC pels romans durant la destrucció de la ciutat
És una de les zones que delimita el Mont del Temple Les actuals dimensions del mur són de 160 m de llargada i 18 m d’alçària des del terra uns 20 m resten soterrats Els carreus dels rengles inferiors són del temps d’Herodes, i els dels superiors, d’època tardoromana i d'altres de successives El costum de plorar la destrucció del temple sembla que començà ja al segle I dC Entre el 1949 i el 1967 estigué sota control jordà, i en la pràctica hom n’impedí l’accés als jueus, situació que canvià arran de la guerra dels Sis Dies , quan Israel se n’emparà Hom hi ha habilitat dues seccions que…
megaceront
Mastologia
Gènere de mamífers remugants fòssils de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, de grans dimensions, que posseïen unes banyes notablement desenvolupades (fins a 3 m d’envergadura).
Hom n'ha trobat restes de dues espècies M hibernicus i M euryceros , especialment en torberes quaternàries
estació de recàrrega de gas
Transports
Estació de servei proveïda de grans dipòsits de gas, generalment de gas natural per a vehicles, que disposa d’un o més punts de recàrrega per a vehicles de gas.
Un dels tipus d’estació de recàrrega de gas és l’ estació de recàrrega d’hidrogen
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…