Resultats de la cerca
Es mostren 26075 resultats
Dia Internacional de la Dona
Se celebra el Dia Internacional de la Dona A Catalunya, es manifesten més de 225000 persones a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida demanant igualtat per a les dones en tots els àmbits i denunciant també la repressió del moviment feminista i la criminalització de la protesta social Simultàniament té lloc la vaga feminista convocada amb el lema "ens aturem per canviar-ho tot", que té un seguiment desigual
Vaga general en favor de les 35 hores al País Basc
El País Basc celebra una vaga general de 24 hores per a defensar la setmana laboral de 35 hores i el salari social La vaga, convocada per la majoria de sindicats bascos, té un seguiment notable a Biscaia i Guipúscoa, sobretot a les dues capitals, però poca incidència a Àlaba La indústria, la banca, els serveis i els transports són els sectors on la convocatòria té més èxit
Greensboro
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Nord, EUA, al comtat de Guilford, situada als vessants orientals del Blue Ridge, Apalatxes.
L’activitat principal són les companyies d’assegurances Té indústries tèxtils, de fabricació de productes d’acer, de mobles i de ceràmiques És un nus de comunicacions de ferrocarril i de carretera, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of North Carolina at Greensboro Bennet College, fundat el 1873 Greensboro College, el 1838 Guilford College, el 1837 i North Carolina Agriculture and Technical State University, el 1891
màquina obridora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
Les dues obridores més clàssiques són l' obridora porcupina , que té un tambor cilíndric horitzontal proveït d’uns sortints de ferro, i l' obridora Crighton , que té el tambor cònic i vertical Els sortints baten i espongen els flocs en ple vol, i un fort corrent d’aire n'extreu la pols i les impureses Els tipus moderns més coneguts són l’obridora-mescladora, l’obridora escalonada i l’obridora-depuradora
fus
Indústria tèxtil
Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
En els torns de filar , és impulsada per un pedal En les modernes màquines de filatura el fus té la mateixa finalitat, però és d’acer, va sostingut per coixinets o bolets o cilindres i el conjunt va muntat en sistemes amortidors de les vibracions i compensadors de desequilibris, a fi de permetre unes velocitats de rotació més grans La impulsió té lloc per mitjà de corretges, cintes, fricció o engranatges
latzurita
Mineralogia i petrografia
Silicat de sodi, alumini i sofre, Na4SSi3Al3O1 2
.
Mineral que pertany al grup dels tectosilicats Utilitzat des de l’antiguitat en ornamentació, té un color blau fosc intens no uniforme, i en làmines fines és translúcid Es presenta en forma d’agregats de petits cristalls Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,38-2,45 És un mineral de metamorfisme de contacte, associat amb les calcàries N'hi ha a l’Afganistan i a Xile
hidrargil·lita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, Al(OH)3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és tabular, té l’estructura en capes i presenta una exfoliació perfecta És de color blanc, grisós o verdós o d’un blanc vermellós, i té l’esclat de vidre Transparent, la seva duresa és de 2,5-3,5, i la seva densitat, de 2,4 Anomenat també gibbsita , és un dels constituents minerals més importants de la bauxita
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
Real Academia de Jurisprudencia y Legislación
Dret
Institució fundada a Madrid el 1896.
Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme