Resultats de la cerca

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a Barcelona, Madrid…

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la…

Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja, en morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà el taller de decoració familiar de Terrassa Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata Bages i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa El seu estil, amant de llums…

Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz  Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005,  El baile de…

Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els…

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…

Titulat el 1914, el mateix any guanyà una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat Dins el classicisme noucentista, bastí, a la via Laietana de Barcelona, el Casal del Metge 1919, les cases Cambó 1921-25 —influïdes per l’escola de Chicago— i, amb Alfons Barba i Miracle, el Foment del Treball Nacional 1931-34 Construí el Palau de Comunicacions de la Plaça d’Espanya 1929, amb Félix de Azúa, i reformà la Capitania General 1928 i, ja a la postguerra, la Duana Nova Construí l’hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada Com a…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…

Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els…