Resultats de la cerca

Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana 26 × 16 m amb les cantonades arrodonides Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional A Catalunya s’inicià a les…

És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--,…

La pilota té un diàmetre de 5,71 cm i un pes de 46,9 g i la raqueta ha de fer un màxim de 52 cm de llarg per 22 cm d’amplària per la part del cap El marc ha de ser ovalat i el cordatge pot ser de fibra natural o sintètica El partit consta de dos jocs i guanya un joc el primer que arriba a 21 punts En cas d’empat es juga un tercer joc i guanya el primer que arriba a onze Aquest esport nasqué als EUA en la dècada dels anys seixanta L’organisme que el regeix internacionalment és l’American Amateur Raquetball Association AARA

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del Malgrat i Badalona…

Fill de Josep Arrau i Estrada Gran viatger i home de curiositat universal, presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual després fou president 1866, diverses memòries, del 1834 al 1866, sobre història de l’art, tècniques artístiques, ciències naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc Fou un dels iniciadors de la pintura romàntica catalana el seu estil, de caràcter academitzant, s’expressà preferentment en el gènere del retrat sobresurten el de Damià Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona i, sobretot, el de Joan…

Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló  del segle XV li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Li són atribuïdes dues composicions incloses en el  Cançoner de Saragossa En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però amb un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y…

Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP Amposta

Fundat el 1932, s’inscriví a les competi-cions de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Entre el 1939 i el 1952 participà en competicions diocesanes i arribà a jugar a primera categoria El 1952 abandonà la pràctica del bàsquet de l’OAR i poc després intentà recompondre l’equip creant l’Agrupació Esportiva Urgell, que no tingué continuïtat Fou reconstituït l’any 1973 amb el nom actual i s’inscriví a l’OAR, on aconseguí èxits destacats La temporada 1979-80 es registrà a la Federació Catalana de Bàsquet Juga en categories territorials, disposa d’escola de bàsquet i el 2010 tenia fins a…

Fundat el 2007, nasqué de l’escissió de la secció femenina del Club Bàsquet Sagrat Cor de Sarrià La seva fundació coincidí amb la desaparició del Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona i del seu primer equip, l’UB Barça, fet que afavorí la incorporació de diverses jugadores i tècnics Durant els primers anys fou un referent d’equips de promoció i aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal L’equip júnior fou subcampió de Catalunya i d’Espanya l’any 2008 La temporada 2009-10 l’equip sènior ascendí a la Lliga femenina 2 i la 2010-11 guanyà la Lliga Catalana femenina 2 L’equip sènior…

Fundat el 1953, debutà en el campionat provincial de Lleida La temporada 1958-59 es proclamà campió provincial i aconseguí l’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre Jugava al collegi dels Pares Claretians Durant la dècada de 1960 l’equip femení fou una referència del club L’any 1968, dirigit per Francesc Domènech, ascendí a primera divisió estatal femenina Entre el 1971 i el 1979 es mantingué a segona divisió estatal Des del 1976 jugà al nou pavelló d’esports Al final dels anys setanta l’equip femení desaparegué per falta de patrocinador El 1980 creà l’escola de bàsquet El 2010 tenia…