Resultats de la cerca

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa El 1940 s’establí definitivament a Zagreb Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra ‘El plany de l’esclau’, 1920 i Ojadjeno zvono ‘La campana adolorida’, 1933, palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat

Preocupat per problemes morals i religiosos, en les seves obres duu a terme una anàlisi psicològica de la petita burgesia D’entre les seves novelles destaca To levende og en död ‘Dues vides i una mort’, 1931, concebuda segons el gènere d’intriga Altres obres seves són Drömmen og livet ‘El somni i la nit’, 1935 i Det ensomme hjerte ‘El cor solitari’, 1938 També escriví drames, d’entre els quals destaca En reise i natten ‘Un viatger en la nit’, 1930

Rebé la influència del seu pare, Richard LEdgeworth, home culte i diputat d’Edgeworthstown Irlanda Té obres d’interès pedagògic Letters to Literary Ladies 1793 i On Practical Education 1798 Escriví també Castle Rackrent 1800, sobre la vida dels camperols irlandesos, i Leonora 1806, de tendència romàntica, inspirada en l’amor de l’autora pel comte suec Edelcrantz, que conegué a París 1802 A la mort del seu pare la seva producció literària disminuí Memoirs of RL Edgeworth 1820 i Helen 1834

Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi

Hom l’indica amb l’abreviatura tr seguida, o no, d’una línia ondulada