Resultats de la cerca

Formada al Club Atletisme Vilanova, posteriorment competí amb el Club Atletisme Sitges, el CN Reus Ploms, el FC Barcelona, l’equip Nike i el València Terra i Mar Guanyà sis Campionats d’Espanya en la prova dels 100 m llisos 1995, 1997, 2000-03 i onze consecutius en 60 m llisos 1995-2005, i sis Campionats de Catalunya de 100 m llisos 1991, 1993, 1996, 1999, 2001, 2002 i deu en 60 m llisos 1992, 1994, 1996, 1997, 1999, 2001-05 Baté el rècord d’Espanya de relleus 4 × 100 m amb una marca de 43,78 s Formà part de la selecció espanyola en 41 ocasions Aconseguí la medalla d’or en la…

De petit es traslladà a Barcelona Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1943 i el subcampionat de primera 1944 S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president 1952-70 El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992 Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor També fou…

Competí pel Club Natació Barceloneta 1960-82, equip amb el qual aconseguí tres Lligues 1970, 1973, 1974 i una Copa d’Espanya 1973 Fou 126 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, dos Campionats del Món 1973, 1975, dos Campionats d’Europa 1970, 1974 i els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyaren la medalla de bronze Com a entrenador, ha dirigit l’equip absolut del Club Natació Barceloneta 1983-85 i la selecció espanyola júnior 1988 Ha estat director tècnic de la Federació Catalana de Natació i de la secció de waterpolo 1988 Com a directiu…

Es formà al Club Natació Manresa, amb el qual en edat júnior debutà en la màxima categoria 1978 Després fitxà pel CN Montjuïc, on passà la resta de la seva carrera esportiva Amb aquest club obtingué tres títols de Lliga consecutius 1984, 1985, 1986 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 1982 Jugà 197 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, dos Campionats del Món 1982, 1986 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985, i aconseguí la medalla de bronze en el campionat europeu del 1983 Després de retirar-se fou professor d'educació física i…

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una medalla de…

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant…

Al tercer intent, Nana Akufo-Addo, advocat i fill d’Edward Akufo-Addo –un dels sis grans polítics que van impulsar la independència de l’aleshores colònia britànica Costa d’Or i expresident del país 1970-72–, va aconseguir arribar a la presidència en vèncer en les eleccions celebrades al principi de desembre Akufo-Addo, candidat del Nou Partit Patriòtic NPP, va obtenir el 53% dels vots, mentre que John Dramani Mahama, del Congrés Nacional Democràtic NDC, que aspirava a la reelecció, el 44% En les legislatives, el Nou Partit Patriòtic també va superar el Congrés Nacional…

El cap d’estat, John Dramani Mahama, president de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental ECOWAS des de la cimera regional celebrada al març, va mantenir una intensa activitat diplomàtica per buscar una solució als conflictes de la zona, en especial la sublevació a Burkina Faso, la crisi a Mali i els atacs dels islamistes nigerians de Boko Haram En política interna, Mahama, elegit al desembre del 2012, va ser criticat per la gestió de l’economia, que presentava signes d’alentiment, amb una inflació disparada del 16% una pèrdua d’ingressos per la baixada del preu en el mercat…

En el discurs d'investidura, el 7 de gener, el president John Atta Mills va prometre que lluitaria contra la corrupció, reduiria els impostos, promouria socialment les dones i acabaria amb els atacs armats a les carreteres Atta Mills, del Congrés Nacional Democràtic CND, va ser elegit al desembre del 2008 en derrotar el candidat del Nou Partit Patriòtic NPP, Nana Akufo Addo En la seva visita a Accra, el president dels Estats Units, Barack Obama, va elogiar la gestió feta pels darrers dirigents de Ghana, que han reduït la pobresa i sanejat les finances públiques L'economia va mantenir un…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M Monicelli, Io e…