Resultats de la cerca

Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i Eva Duarte

Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial 1756 Publicà Arte de canto llano 1778 i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes El seu germà Pau Galí i Ramoneda Terrassa,1743  — El Escorial, 12 de maig de 1792 fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical

Format a l’escolania de Montserrat 1789-94, estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Deixà algunes misses, una Salve Regina , per a quatre veus, violí, trompeta i continu, una Letanía a Nuestra Señora per a vuit veus i dos orgues, un Veni Creator…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han esdevingut…

Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat Tot i la destrucció del monestir 1811, la dispersió 1822 i l’exclaustració 1835, formà de nou l’escolania i la proveí de repertori en part original Del 1835 al 1844 restà sol a Montserrat amb el germà J Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina en alternar el cant pla amb la polifonia per manca dels versets d’orgue

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el…

Deixeble de Francesc Galí i del seu oncle Joaquim Vancells, formà part de l’Agrupació Courbet 1919, de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1928-30, exposà a Barcelona, Madrid, Amsterdam, Lisboa, Londres, Berlín i Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i corresponent de l’Academia de San Fernando El govern francès el nomenà Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1959 Els seus quadres, ben elaborats, amb temes de figures i paisatges, són exquisides…

Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a la Barcelona…