Resultats de la cerca
Es mostren 3596 resultats
el Querforadat
el Quer Foradat amb els Pirineus, nevats, al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Sant Joan Fumat
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.011 m d’altitud, vora el riu de Civís, aigua avall del poble d’Ars.
L’església parroquial és dedicada a sant Joan d’una sola nau, té un campanar de torre quadrat en planta i vuitavat al pis superior adossat al mur de tramuntana, vora l’absis N'era sufragània l’església d’Asnurri La festa major s’escau el 27 de maig i també se celebra la festivitat de la Mare de Déu d’Agost La vall de Sant Joan Fumat , que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l’antic municipi d’Ars Ars, Ministrells, Sant Joan Fumat, Ferrera dels Llops i una part del de Civís…
Morters
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, a la dreta de la Valira, aigua amunt del cap del municipi.
Conserva vestigis de l’església dedicada a sant Llorenç dos murs fent angle, un dels quals amb opus spicatum
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
Vila-rubla
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guils del Cantó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó.
La seva església depèn d’aquesta parròquia El lloc és esmentat el 839 Formà part del vescomtat de Castellbò
Barguja
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), a 1360 m d’altitud, a la dreta del riu de Barguja
(afluent del Segre per l’esquerra).
puig Galliner
Vista del puig Galliner, cim de la serra del Cadinell, des del Clot del Tou
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1.635 m) de la serra que separa les valls d’Alinyà i de la Vansa, a l’Alt Urgell, dins el municipi de Fígols i Alinyà.
Domina per llevant la ribera d’Organyà
Palanca de Noves
Nucli
Petit nucli del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a peu de carretera, entre els nuclis de Sant Pere de Codinet i els Hostalets de Tost.
la Guàrdia d’Ares
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia .
L’església de Sant Esteve, romànica, depèn de la de Taús. Fou municipi independent fins el 1972; actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.