Resultats de la cerca

A més de traduir al bretó una sèrie d’escrits religiosos i la Bíblia, publicà una Grammaire celto-bretonne 1807, seguida d’un Dictionnaire français-breton 1847

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

El 1875 descobrí el galli, i el 1879, el samari, del grup dels lantànids Hom el considera un dels fundadors de l’electroscòpia És autor de Spectres lumineux destinés aux recherches de chimie minérale 1874

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme

Participà en el desembarcament aliat a Provença 1944 i foragità els nazis de Toló, Marsella, Lió i Dijon Signà l’armistici a Berlín 1945

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…