Resultats de la cerca

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts Generals en…

Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993  1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012 publicà La…

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909 Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos Madrid Participà en el desembarcament d’Alhucemas 1925 D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en proclamar-se la…

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del…

Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos béns, situats…

Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli…