Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les vil·les i vilars. El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona.
No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli Crescentis, nom primitiu del lloc i castell de Vila-rodona, que molts autors apliquen erròniament al castell de Creixell de la comarca del Tarragonès, tal com s’exposa en parlar d’aquest castell. Fins ara, per tant, el primer esment del castellum de Vila-rodona (no castrum, cosa que indicaria que era un castell de segon ordre) el tenim en la carta de franqueses que el bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, senyor del terme, el 1190 va concedir als pobladors de la vila de castelli Crescentis.
El castell i la vila de Vila-rodona tingueren un paper destacadíssim en la guerra civil del segle XV i en conflictes posteriors, fins i tot durant les guerres carlines del segle XIX.
Vila-rodona encara pertanyia al bisbe de Barcelona a l’Inici del segle XIX. El castell actual, en un tossal a la part alta de la vila, és una fortalesa tardana i molt modificada, que no ha conservat estructures d’època romànica. El 1874, durant la darrera guerra carlina, s’hi bastí una torre al capdamunt per tal de reforçar la fortificació. Els darrers anys s’ha realitzat la restauració d’una part del castell com a habitatge.