Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Manuel Goded Llopis

Manuel Goded i LLopis
© Fototeca.cat
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola encarregar-se…
Francesc Gelat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Pagès i dietarista.
Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any 1687 amb el…
, ,
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d…
Josep Maria Carreras i Dexeus
Josep Maria Carreras Dexeus
Arxiu Carreras-Colomer / Pere Ribalta
Aeronàutica
Esports aeris
Aviador.
Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a Sabadell i el…
,
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir…
Luc Dagobert de Fontenille
Història
Militar
Militar francès.
Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la…
Manel Agustí Peypoch
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…