Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Sant Martí Sesserres

l’església de Sant Martí Sesserres
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants de la serra de la Mare de Déu del Mont.
El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior El lloc sembla que ja és esmentat el 872 L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó A la fi del s XVII era lloc reial
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Lleïr
Església
Antiga església i quadra civil del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca.
Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al S de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta Existia ja el 1149 al segle XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca
Sant Julià de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al N de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator
Sant Cristòfol de Cabrils
Església
Església del veïnat del Sant Crist, al municipi de Cabrils (Maresme).
És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al segle XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del segle XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme
Santa Maria de Romeria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
Pampe
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès) situat a 764 m alt. als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona segle XIV-XV i al ducat de Cardona segle XVIII, i una casa senyorial Al segle XIX formà amb Ceuró el municipi de Ceuró i Pampe
Orriols

Vista parcial d’Orriols (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d’Orriols , a la divisòria d’aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres.
El lloc és esmentat ja el 922 l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment El castell d’Orriols , esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols que enllaçà amb la de Foixà passà als Avellaneda i als Desbac L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l’antiga edificació
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment